Canvis en les Normes ISO. Nova addenda 2024 sobre el canvi climàtic. Impacte i adaptació. Marc Santandreu

El passat 23 de febrer es va a publicar la nova esmena a les normes de la família ISO. Aquest canvi afecta a diferents normesrelacionades amb els sistemes de gestió; ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001, ISO 13485, etc. Tindrem en compte en aquest article que, pel seu major nombre de certificacions, afecta sobretot a la ISO 9001: Sistemes de Gestió de la Qualitat.

  

La seva codificació oficial és ISO 9001:2015/Amd 1:2024, i inclou nous requisits que s'han de tenir en compte per mitigar l'impacte climàtic a de les organitzacions que tenen aquests sistemes implantats.

L'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) i la Comissió Electrotècnica Internacional han apostat per la incloure el concepte del canvi climàtic en la ISO 9001 en resposta a la urgència climàtica a la qual ens enfrontem.

Existeix un compromís d'actualitzar les normes de manera periòdica. Des de 2015 no hi havia hagut cap actualització, quan en principi, es parla d'actualitzacions cada 5 anys, que mai s'han complert. Aquesta breu addenda potser servirà per poder justificar aquesta actualització, després del darrer canvi profund del 2025, i de l'impàs que ha suposat els anys de coronavirus.

 

Per què és important el canvi climàtic per a la gestió de la qualitat?

.

La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui

 En els darrers anys, el valor dels intangibles, almenys pel que fa referència  a la percepció que els inversionistes en tenen d’aquest, ha pujat de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys, el valor dels intangibles de les empreses de l’estat espanyol s’ha multiplicat per 10, segons un informe de Brand Finance, arribant a representar un 38% del valor dels seus actius.  

El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.

 

Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).    

 

Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques,  patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres. 

.

La mona també puja de preu. Per Pol Santandreu

Amb l’arribada de les festes de pasqua, no podem deixar de parlar de la tradicional Mona, que generava un consum de 700.000 unitats l’any 2019, abans de la pandèmia, i que, per raons òbvies en va fer reduir el consum i que s’espera que enguany torni amb força.

Les pujades de preus derivades de les dificultats en les activitats relacionades amb el transport primer, sumades a les generades per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències, tant en els preus de combustibles com el gas y la seva influència en el preu de l’electricitat, encariments de productes com els cereals i d’altres alimentaris, ha fet pujar l’IPC (índex de preus al consum) un 7,6% el mes de febrer i un estimat pel març del 9,8% segons l’INE, fan presumir que també repercutirà en el preu de les mones. 

 

Tant si tenim pensat fer-la a casa, com si la volem comprar en un forn o pastisseria, enguany n’haurem de pagar més a conseqüència d’aquest increment de preus.

.

Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui

 

Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria  en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.

I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.

 

Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.

 

Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.

.

¿Estamos en el zoombieland empresarial? Publicado en elEconomista

El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna. 

 Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas. 

 

En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.

 

.

Amaz-ona. ¿Cómo será el futuro del food retail? Publicado en Ecommerce News

María disfruta con el vino y el queso. Los adquiere aquí y allá. Aquí es en súpers de barrio y allá es en un súper virtual con mucha gama, llamado Amazon. Como ella, millones de personas, clientes comercialmente promiscuos, construyen su cesta de la compra semanal en tiendas físicas y on-line. ¿Puede un supermercado tradicional competir con un retailer como Amazon? ¿Quién ganará la batalla? ¿Qué determina que un gran distribuidor tenga o no futuro compitiendo con un e-retailer? De hecho, ¿tienen futuro los supermercados con presencia física respecto a los electrónicos? Si es así, ¿cómo competirán?

.

La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.

Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.

Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.

.